Curiositats de geografia

Més de 400 dades curioses dels mapes de Cartógrafo, comprovades una per una: dels països del món a les províncies de cada país i les fronteres d'altres èpoques. Al costat de cada grup, el seu mapa per jugar.

Les xifres més sorprenents

8.849 m
L'Everest, a la frontera entre el Nepal i la Xina, és la muntanya més alta del món: 8.849 m.
Juga: Àsia →
200.000 km
El Canadà té la costa més llarga del món: més de 200.000 km.
Juga: Món →
17.000
Indonèsia té més de 17.000 illes.
Juga: Àsia →
800
A Papua Nova Guinea es parlen més de 800 llengües, més que a cap altre país.
Juga: Oceania →
979 m
El Salt de l'Àngel, a Veneçuela, és la cascada més alta del món: 979 m.
Juga: Amèrica Central i del Sud →
54
Àfrica té 54 països, més que cap altre continent.
Juga: Àfrica →
10
El Danubi travessa 10 països, més que cap altre riu del món.
Juga: Europa →
1.600 m
El llac Baikal, a Sibèria, és el llac més profund del món: més de 1.600 m.
Juga: Àsia →

Curiositats del món i dels continents

Món8 curiositats

La Ciutat del Vaticà, el país més petit del món, ocupa menys de mig quilòmetre quadrat.
França és el país amb més fusos horaris, 12, gràcies als seus territoris d'ultramar.
El Canadà té la costa més llarga del món: més de 200.000 km.
El Kazakhstan és el país sense sortida al mar més gran del món.
Rússia és tan ampla que abasta 11 fusos horaris.
L'oceà Pacífic és més gran que totes les terres emergides juntes.
Només dos països són doblement sense litoral (envoltats de països sense mar): Liechtenstein i l'Uzbekistan.
Mongòlia és el país menys densament poblat del món.

Juga: Món →

Europa8 curiositats

El Danubi travessa 10 països, més que cap altre riu del món.
Quatre capitals s'alcen al Danubi: Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad.
L'Elbrús, al Caucas rus, és el cim més alt d'Europa (5.642 m), més alt que el Mont Blanc.
Islàndia no té exèrcit propi.
Rússia i Turquia tenen terres a Europa i a Àsia.
Andorra té dos caps d'estat alhora: el president de França i el bisbe d'Urgell.
El Volga és el riu més llarg d'Europa: uns 3.500 km.
Istanbul és a dos continents: el Bòsfor la parteix entre Europa i Àsia.

Juga: Europa →

Àsia8 curiositats

La Xina fa servir un sol fus horari, tot i que fa uns 5.000 km d'ample.
La riba del mar Mort és el punt més baix de terra ferma: uns 430 m per sota del nivell del mar.
Indonèsia té més de 17.000 illes.
El llac Baikal, a Sibèria, és el llac més profund del món: més de 1.600 m.
L'Everest, a la frontera entre el Nepal i la Xina, és la muntanya més alta del món: 8.849 m.
Gairebé el 60 % de la població mundial viu a Àsia.
El mar Caspi, entre Àsia i Europa, és el llac més gran del món.
Les Maldives són el país més baix del món: la majoria de les seves illes s'alcen a penes un metre sobre el mar.

Juga: Àsia →

Àfrica8 curiositats

Algèria és el país més gran d'Àfrica des que el Sudan es va dividir el 2011.
Lesotho és totalment envoltat per Sud-àfrica.
Sud-àfrica té tres capitals: Pretòria, Ciutat del Cap i Bloemfontein.
Etiòpia fa servir un calendari propi, amb 13 mesos.
La conca del Nil abasta 11 països.
Àfrica té 54 països, més que cap altre continent.
El Sàhara és el desert càlid més gran del món.
El Kilimanjaro, a Tanzània, és la muntanya més alta d'Àfrica: 5.895 m.

Juga: Àfrica →

Amèrica del Nord i Carib8 curiositats

Groenlàndia és l'illa més gran del món i forma part del Regne de Dinamarca.
El llac Superior, entre el Canadà i els Estats Units, és el llac d'aigua dolça més gran del món per superfície.
Cuba és l'illa més gran del Carib.
La frontera entre el Canadà i els Estats Units és la més llarga entre dos països: uns 8.900 km.
El Denali, a Alaska, és la muntanya més alta d'Amèrica del Nord: 6.190 m.
El Canadà és el segon país més gran del món, després de Rússia.
Hi ha 13 països independents al Carib, de Cuba a Trinitat i Tobago.
Mèxic té més hispanoparlants que cap altre país del món.

Juga: Amèrica del Nord i Carib →

Amèrica Central i del Sud8 curiositats

El Brasil fa frontera amb tots els països sud-americans excepte Xile i l'Equador.
Bolívia i el Paraguai són els únics països de Sud-amèrica sense sortida al mar.
El Salt de l'Àngel, a Veneçuela, és la cascada més alta del món: 979 m.
El Salar d'Uyuni, a Bolívia, és el salar més gran del món.
El canal de Panamà estalvia a un vaixell que navega de Nova York a San Francisco uns 13.000 km.
L'Amazònia és la selva tropical més gran del món.
Els Andes són la serralada continental més llarga del món: uns 7.000 km.
Quito és la capital més propera a l'Equador: a uns 25 km al sud.

Juga: Amèrica Central i del Sud →

Oceania8 curiositats

Austràlia és l'únic país que ocupa un continent sencer.
A Papua Nova Guinea es parlen més de 800 llengües, més que a cap altre país.
Nova Zelanda va ser el primer país a donar el vot a les dones, el 1893.
Kiribati és l'únic país als quatre hemisferis.
Oceania té 14 països independents, d'Austràlia a Tuvalu.
Nauru, amb 21 km², és el país insular més petit del món.
Austràlia és el continent habitat més sec de la Terra.
L'Aoraki / mont Cook és la muntanya més alta de Nova Zelanda: 3.724 m.

Juga: Oceania →

Curiositats d'Europa

Províncies d'Espanya4 curiositats

Badajoz és la província més gran d'Espanya, i Guipúscoa la més petita.
Sòria és la província espanyola amb menys habitants.
Llívia és una població de Girona totalment envoltada per França.
Les províncies es van traçar el 1833; les Canàries es van dividir en dues el 1927, fins a arribar a 50.

Juga: Províncies d'Espanya →

Comunitats autònomes d'Espanya5 curiositats

Les Canàries tenen una hora menys que la resta d'Espanya.
El Teide, a Tenerife, és el cim més alt d'Espanya: 3.715 m.
Castella i Lleó és la comunitat autònoma més gran d'Espanya.
Ceuta i Melilla, al nord d'Àfrica, són les dues ciutats autònomes d'Espanya.
Espanya té 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.

Juga: Comunitats autònomes d'Espanya →

Districtes de Portugal5 curiositats

Portugal continental té 18 districtes; les Açores i Madeira són regions autònomes.
El cap da Roca, al districte de Lisboa, és el punt més occidental d'Europa continental.
La muntanya més alta de Portugal, el Pico (2.351 m), és a les Açores.
La frontera entre Espanya i Portugal és una de les més antigues d'Europa: gairebé no ha canviat des del 1297.
Lisboa és la capital més occidental d'Europa continental.

Juga: Districtes de Portugal →

Regions de França5 curiositats

Des del 2016 França té 13 regions a Europa, més cinc d'ultramar.
Nova Aquitània és la regió més gran de la França europea.
La frontera més llarga de França és amb el Brasil, a través de la Guaiana Francesa.
El Mont Blanc (4.806 m), a Alvèrnia-Roine-Alps, és el cim més alt dels Alps.
Napoleó va néixer a Còrsega, a Ajaccio.

Juga: Regions de França →

Departaments de França4 curiositats

Els departaments es van crear el 1790, durant la Revolució Francesa.
Cada departament té un número, en ordre gairebé alfabètic: encapçala tots els codis postals.
Còrsega té dos departaments des del 1976: 2A i 2B.
La Gironda és el departament més gran de la França europea, i París el més petit.

Juga: Departaments de França →

Regions d'Itàlia5 curiositats

Itàlia té 20 regions, cinc de les quals amb estatut especial.
La Vall d'Aosta és la regió més petita i menys poblada d'Itàlia.
Sicília és la regió més gran d'Itàlia i l'illa més gran de la Mediterrània.
Dos països independents són dins d'Itàlia: la Ciutat del Vaticà i San Marino.
L'Etna, a Sicília, és el volcà actiu més alt d'Europa.

Juga: Regions d'Itàlia →

Estats federats d'Alemanya5 curiositats

Alemanya té 16 estats; tres són ciutats: Berlín, Hamburg i Bremen.
Baviera és l'estat més gran d'Alemanya.
El Zugspitze, a Baviera, és la muntanya més alta d'Alemanya: 2.962 m.
L'estat de Bremen està format per dues ciutats separades: Bremen i Bremerhaven.
Rin del Nord-Westfàlia és l'estat més poblat.

Juga: Estats federats d'Alemanya →

Províncies dels Països Baixos5 curiositats

Flevoland, la província més jove (1986), es va construir sobre terres guanyades al mar.
Un quart dels Països Baixos és per sota del nivell del mar.
Amsterdam és la capital, però el govern i el parlament són a La Haia.
Bonaire, Sint Eustatius i Saba, al Carib, són municipis especials neerlandesos.
L'Afsluitdijk, acabat el 1932, va tancar el Zuiderzee i el va convertir en el llac IJsselmeer.

Juga: Províncies dels Països Baixos →

Cantons de Suïssa5 curiositats

Suïssa té quatre llengües nacionals: l'alemany, el francès, l'italià i el romanx.
Suïssa no té capital oficial: Berna és la «ciutat federal».
Grisons és el cantó més gran i l'únic on el romanx és oficial.
Basilea Ciutat és el cantó més petit de Suïssa.
A Appenzell Rodes Interiors la gent encara vota alçant la mà a la plaça del poble.

Juga: Cantons de Suïssa →

Estats federats d'Àustria5 curiositats

Àustria té nou estats; Viena és alhora la capital i un estat.
El Grossglockner, entre el Tirol i Caríntia, és la muntanya més alta d'Àustria: 3.798 m.
El Tirol Oriental no toca la resta del Tirol: entremig hi ha Salzburg i Itàlia.
Baixa Àustria és l'estat més gran del país.
Més del 60 % d'Àustria és muntanya: els Alps.

Juga: Estats federats d'Àustria →

Voivodats de Polònia5 curiositats

Polònia està dividida en 16 voivodats des del 1999.
Masòvia, on és Varsòvia, és el voivodat més gran i més poblat.
Cracòvia va ser la capital de Polònia fins a finals del segle XVI.
El bosc de Białowieża, a Podlàquia, és un dels últims boscos primaris d'Europa.
El Rysy (2.499 m), als Tatras, és el cim més alt de Polònia.

Juga: Voivodats de Polònia →

Províncies de Bèlgica5 curiositats

Bèlgica té tres llengües oficials: neerlandès, francès i alemany.
Bèlgica té 10 províncies, cinc a Flandes i cinc a Valònia; Brussel·les no pertany a cap.
Brabant es va dividir el 1995 en Brabant Flamenc i Brabant Való.
Baarle-Hertog és una població belga formada per més de 20 trossos envoltats pels Països Baixos.
Brussel·les acull les institucions principals de la Unió Europea i la seu de l'OTAN.

Juga: Províncies de Bèlgica →

Regions de Txèquia4 curiositats

Txèquia té 13 regions més Praga, que és una regió per ella mateixa.
La Regió de Bohèmia Central envolta completament Praga.
El Sněžka (1.603 m), a la frontera amb Polònia, és el cim més alt de Txèquia.
Bohèmia a l'oest i Moràvia a l'est són les dues grans terres històriques del país.

Juga: Regions de Txèquia →

Comtats de Suècia4 curiositats

Norrbotten, a l'extrem nord, ocupa gairebé una quarta part de Suècia.
Gotland és l'illa més gran del mar Bàltic.
Al nord de Suècia el sol no es pon durant setmanes a l'estiu.
El Kebnekaise, a Lapònia, és la muntanya més alta de Suècia.

Juga: Comtats de Suècia →

Comtats de Romania5 curiositats

Romania té 41 comtats més el municipi de Bucarest.
El delta del Danubi, a Tulcea, és una de les zones humides més ben conservades d'Europa.
Els Carpats formen un gran arc al voltant de Transsilvània.
El castell de Bran, a Brașov, és conegut com el «castell de Dràcula».
El romanès és una llengua romànica, emparentada amb el castellà i l'italià.

Juga: Comtats de Romania →

Regions de Grècia4 curiositats

Grècia té 13 regions, més el mont Athos, una terra de monjos amb govern propi.
Grècia té unes 6.000 illes i illots, però només unes 200 són habitades.
El mont Olimp, la muntanya més alta de Grècia, fa gairebé 2.920 m d'alçada.
Creta és l'illa grega més gran.

Juga: Regions de Grècia →

Comtats d'Irlanda4 curiositats

La República d'Irlanda té 26 comtats; tota l'illa en té 32, comptant els sis del nord.
Cork és el comtat més gran d'Irlanda, i Louth el més petit.
El Carrauntoohil, a Kerry, és la muntanya més alta d'Irlanda: 1.038 m.
El Shannon és el riu més llarg d'Irlanda i de les illes Britàniques.

Juga: Comtats d'Irlanda →

Regions de Finlàndia4 curiositats

Finlàndia té uns 188.000 llacs.
Les illes Åland són autònomes, desmilitaritzades i de parla sueca.
Lapònia és la regió més gran: gairebé un terç de Finlàndia.
Finlàndia té dues llengües oficials: el finès i el suec.

Juga: Regions de Finlàndia →

Comtats d'Estònia4 curiositats

Estònia té més de 2.000 illes; Saaremaa és la més gran.
Cap a la meitat d'Estònia és coberta de bosc.
Estònia va ser el primer país a permetre el vot en línia en unes eleccions generals, el 2007.
L'estonià està emparentat amb el finès, no amb les llengües eslaves ni bàltiques.

Juga: Comtats d'Estònia →

Comtats de Lituània4 curiositats

Lituània té 10 comtats.
Segons l'Institut Geogràfic Nacional de França, el centre d'Europa és a Lituània, prop de Vílnius.
L'istme de Curlàndia, una franja de sorra de 98 km, és compartit per Lituània i Rússia.
Lituània va ser la primera república soviètica a declarar la independència, el 1990.

Juga: Comtats de Lituània →

Comtats d'Hongria4 curiositats

Hongria té 19 comtats més la capital, Budapest.
El llac Balaton és el llac més gran d'Europa Central.
Budapest es va crear el 1873 amb la unió de Buda, Óbuda i Pest.
L'hongarès no és una llengua indoeuropea: és un parent llunyà del finès.

Juga: Comtats d'Hongria →

Comtats de Croàcia4 curiositats

Croàcia té 20 comtats més la ciutat de Zagreb.
Croàcia té més de 1.000 illes i illots a l'Adriàtic.
Des del 2022 el pont de Pelješac uneix Dubrovnik amb la resta de Croàcia sense passar per Bòsnia.
La corbata ve dels soldats croats del segle XVII: «cravat» vol dir croat.

Juga: Comtats de Croàcia →

Districtes de Sèrbia4 curiositats

Sèrbia està dividida en 24 districtes i la ciutat de Belgrad, sense comptar els 5 districtes de Kosovo que Sèrbia també reclama.
Belgrad s'alça on la Sava desemboca al Danubi.
Voivodina, al nord, és una província autònoma amb sis llengües oficials.
El serbi s'escriu amb dos alfabets: el ciríl·lic i el llatí.

Juga: Districtes de Sèrbia →

Províncies de Bulgària4 curiositats

Bulgària té 28 províncies.
L'alfabet ciríl·lic va néixer al Primer Imperi Búlgar, cap al segle X.
A Bulgària, moure el cap d'un costat a l'altre vol dir «sí».
El Musala (2.925 m), a la serralada de Rila, és el cim més alt dels Balcans.

Juga: Províncies de Bulgària →

Regions d'Ucraïna4 curiositats

Ucraïna és el país més gran situat íntegrament a Europa.
Ucraïna té 24 regions (óblasts), més Crimea i les ciutats de Kíiv i Sebastòpol.
La terra negra d'Ucraïna, el txernozem, és de les més fèrtils del món.
L'Hoverla (2.061 m), als Carpats, és el cim més alt d'Ucraïna.

Juga: Regions d'Ucraïna →

Regions del Regne Unit5 curiositats

El Regne Unit està format per quatre nacions: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.
L'única frontera terrestre és la que hi ha entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda.
El Ben Nevis, a Escòcia, amb 1.345 metres, és la muntanya més alta de les illes Britàniques.
«Big Ben» és en realitat el nom de la gran campana de la torre del Palau de Westminster, a Londres.
El túnel del Canal de la Mànega, inaugurat el 1994, uneix Anglaterra i França sota el mar: uns 50 km.

Juga: Regions del Regne Unit →

Regions de Rússia4 curiositats

Sakhà (Iacútia) és la divisió subnacional més gran del món: més de 3 milions de km².
Kaliningrad, entre Polònia i Lituània, no toca la resta de Rússia.
Moscou i Sant Petersburg són ciutats federals, amb el mateix rang que una regió.
El Transsiberià, de Moscou a Vladivostok, recorre més de 9.000 km.

Juga: Regions de Rússia →

Curiositats d'Àsia

Regions de Geòrgia4 curiositats

Abkhàzia és fora del control del govern de Tbilisi des dels anys noranta.
Batumi, al mar Negre, és la capital d'Adjària.
Kakhètia és la gran regió vinícola: el mètode georgià de les àmfores d'argila (qvevri) és a la llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO.
A Svanètia, a l'alt Caucas, els pobles conserven les torres defensives medievals.

Juga: Regions de Geòrgia →

Províncies d'Armènia4 curiositats

El mont Ararat, símbol d'Armènia, és a Turquia, tot i que es veu des d'Erevan.
El llac Sevan, a Gegharkunik, és el llac més gran d'Armènia i del Caucas.
Erevan va néixer com la fortalesa d'Erebuni, fundada el 782 aC.
Armènia va ser el primer estat a adoptar el cristianisme com a religió oficial, el 301.

Juga: Províncies d'Armènia →

Governacions de Síria4 curiositats

Damasc és una de les ciutats habitades de manera contínua més antigues del món.
L'Eufrates travessa Síria de Turquia a l'Iraq, per Raqqa i Deir ez-Zor.
Les ruïnes de Palmira són a la governació de Homs, enmig del desert.
Latakia i Tartus són les dues governacions de la costa mediterrània.

Juga: Governacions de Síria →

Governacions de Jordània4 curiositats

Petra, la ciutat tallada a la roca pels nabateus, és a la governació de Ma'an.
Aqaba és l'única ciutat costanera de Jordània, a la mar Roja.
La mar Morta, a la frontera occidental, és el punt més baix de terra ferma: a més de 400 m per sota del nivell del mar.
Jerash conserva una de les ciutats romanes més ben conservades, l'antiga Gerasa.

Juga: Governacions de Jordània →

Emirats dels Emirats Àrabs Units4 curiositats

Abu Dhabi és l'emirat més gran, i la seva ciutat és la capital del país.
La federació va néixer el 2 de desembre del 1971; Ras al-Khaimah s'hi va unir el febrer del 1972.
Fujairah és l'únic emirat amb tota la costa al golf d'Oman, no al golf Pèrsic.
El Burj Khalifa de Dubai fa 828 m d'alçada: l'edifici més alt del món.

Juga: Emirats dels Emirats Àrabs Units →

Governacions d'Oman4 curiositats

Musandam queda aïllat de la resta d'Oman pels Emirats Àrabs Units i dona a l'estret d'Ormuz.
Madha és un enclavament d'Oman dins dels Emirats Àrabs Units, i dins de Madha hi ha un enclavament emiratià: Nahwa.
A l'estiu, les pluges del khareef fan que les muntanyes de Dhofar es tornin verdes.
Els arbres d'encens de Dhofar formen part de la «Terra de l'encens», Patrimoni de la Humanitat.

Juga: Governacions d'Oman →

Províncies de Turquia4 curiositats

Turquia té 81 províncies.
Istanbul és a dos continents, partida pel Bòsfor.
La capital és Ankara des del 1923, no Istanbul.
El mont Ararat (5.137 m), prop de l'Iran i Armènia, és el cim més alt de Turquia.

Juga: Províncies de Turquia →

Regions de l'Aràbia Saudita4 curiositats

L'Aràbia Saudita té 13 regions.
És el país més gran del món sense rius permanents.
El Rub al-Khali, el «Quart Buit», és el desert de sorra continu més gran del món.
La Meca i Medina, les dues ciutats més sagrades de l'islam, són a l'oest del país.

Juga: Regions de l'Aràbia Saudita →

Províncies de l'Iraq4 curiositats

Mesopotàmia, el nom antic de la regió, vol dir «entre rius»: el Tigris i l'Eufrates.
El Tigris i l'Eufrates es troben a la província de Bàssora per formar el Chatt al-Arab.
Bagdad va ser fundada el 762 com a capital del Califat Abbàssida.
Les ruïnes de Babilònia són a l'actual província de Babil.

Juga: Províncies de l'Iraq →

Províncies de l'Iran5 curiositats

L'Iran té 31 províncies.
El Damavand (uns 5.610 m) és el volcà més alt d'Àsia.
Al desert de Lut s'han mesurat temperatures del sòl superiors als 70 °C, entre les més altes de la Terra.
A Occident, l'Iran es va dir Pèrsia fins al 1935.
El mar Caspi, al nord, és el llac més gran del món.

Juga: Províncies de l'Iran →

Regions de l'Uzbekistan4 curiositats

L'Uzbekistan és un dels dos únics països doblement sense litoral: ni ell ni els seus veïns arriben a l'oceà.
Karakalpakstan, a l'oest, és una república autònoma dins de l'Uzbekistan.
Samarcanda, Bukharà i Khivà van ser parades clau de la Ruta de la Seda.
El mar d'Aral, entre l'Uzbekistan i el Kazakhstan, ha perdut gairebé tota l'aigua des dels anys seixanta.

Juga: Regions de l'Uzbekistan →

Províncies de l'Afganistan4 curiositats

L'Afganistan té 34 províncies i cap sortida al mar.
El corredor de Wakhan, una franja estreta al nord-est, arriba fins a la frontera amb la Xina.
El Noshaq (7.492 m), a l'Hindu Kush, és el cim més alt del país.
Els Budes de Bamiyan, gegants tallats a la roca, van ser destruïts el 2001.

Juga: Províncies de l'Afganistan →

Províncies de Mongòlia4 curiositats

Mongòlia és el país menys densament poblat del món.
Ulaanbaatar és la capital més freda del món.
El desert de Gobi ocupa gran part del sud de Mongòlia.
Des d'aquí, al segle XIII, Genguis Khan va començar l'imperi continu més gran de la història.

Juga: Províncies de Mongòlia →

Regions de Myanmar4 curiositats

Myanmar té 7 regions, 7 estats i el territori de la capital, Naypyidaw.
Naypyidaw és la capital des del 2005; abans ho era Yangon.
El riu Irauadi travessa el país de nord a sud.
Bagan té més de 2.000 temples i pagodes.

Juga: Regions de Myanmar →

Estats de Malàisia4 curiositats

Malàisia té 13 estats i 3 territoris federals.
El mar de la Xina Meridional parteix el país en dos: la península i Borneo.
Nou estats tenen un soldà, i el rei de Malàisia s'escull entre ells cada cinc anys.
El mont Kinabalu (4.095 m), a Sabah, és la muntanya més alta de Malàisia.

Juga: Estats de Malàisia →

Regions de les Filipines4 curiositats

Les Filipines tenen més de 7.600 illes.
Les illes es reparteixen en tres grans grups: Luzon, les Visayas i Mindanao.
Les Filipines porten el nom del rei Felip II d'Espanya.
La fossa de les Filipines, davant de Mindanao, té més de 10.000 m de fondària.

Juga: Regions de les Filipines →

Estats de l'Índia5 curiositats

L'Índia té 28 estats i 8 territoris de la unió.
Rajasthan és l'estat més gran; Uttar Pradesh, el més poblat.
Goa és l'estat més petit de l'Índia.
La Constitució de l'Índia reconeix 22 llengües.
Mawsynram, a Meghalaya, és un dels llocs més plujosos de la Terra.

Juga: Estats de l'Índia →

Províncies de Tailàndia4 curiositats

Tailàndia té 76 províncies més Bangkok.
És l'únic país del Sud-est Asiàtic que mai no ha estat colonitzat pels europeus.
El nom complet de Bangkok en tai és un dels noms de lloc més llargs del món.
Fins al 1939 Tailàndia es deia Siam.

Juga: Províncies de Tailàndia →

Províncies de la Xina4 curiositats

La Xina administra 22 províncies, 5 regions autònomes, 4 municipalitats i 2 regions especials: Hong Kong i Macau.
Xinjiang és la divisió més gran de la Xina: una sisena part del país.
La Xina fa frontera amb 14 països, igualada amb Rússia com a rècord mundial.
La Gran Muralla, comptant-ne tots els trams, fa més de 20.000 km de llarg.

Juga: Províncies de la Xina →

Províncies de Corea del Sud4 curiositats

Seül i la seva àrea metropolitana concentren la meitat de la població de Corea del Sud.
L'illa de Jeju acull el mont Halla, el cim més alt de Corea del Sud.
Sejong és una ciutat nova, construïda per acollir molts ministeris del govern.
El hangul, l'alfabet coreà, va ser creat al segle XV per ordre del rei Sejong.

Juga: Províncies de Corea del Sud →

Prefectures del Japó5 curiositats

El Japó té 47 prefectures.
Hokkaido és la prefectura més gran, i Kagawa la més petita.
El Japó té més de 14.000 illes.
El mont Fuji (3.776 m), entre Shizuoka i Yamanashi, és el cim més alt del Japó.
El Japó té més de 100 volcans actius.

Juga: Prefectures del Japó →

Curiositats d'Àfrica

Estats de Nigèria4 curiositats

Nigèria és el país més poblat d'Àfrica.
Lagos va ser la capital fins al 1991; des d'aleshores ho és Abuja, construïda al mig del país.
A Nigèria es parlen més de 500 llengües.
El riu Níger, que dona nom al país, es troba amb el Benue a Lokoja.

Juga: Estats de Nigèria →

Províncies de Sud-àfrica4 curiositats

Sud-àfrica té tres capitals: Pretòria (govern), Ciutat del Cap (parlament) i Bloemfontein (poder judicial).
Sud-àfrica té 12 llengües oficials des del 2023, quan s'hi va afegir la llengua de signes.
Lesotho és totalment envoltat per Sud-àfrica.
Al cap de les Agulles, al Cap Occidental, l'Atlàntic i l'Índic es troben oficialment.

Juga: Províncies de Sud-àfrica →

Governacions d'Egipte4 curiositats

Gairebé tots els egipcis viuen a la vall i el delta del Nil, uns 5 % del país.
El canal de Suez, inaugurat el 1869, uneix la Mediterrània amb la mar Roja.
Les piràmides de Giza són l'única de les set meravelles del món antic que continua dreta.
La península del Sinaí és la part d'Egipte que queda a Àsia.

Juga: Governacions d'Egipte →

Regions del Senegal4 curiositats

Dakar s'alça a la península del Cap Verd, el punt més occidental d'Àfrica continental.
Gàmbia és una franja llarga i estreta dins del Senegal, al llarg del riu Gàmbia.
L'illa de Gorée, davant de Dakar, és Patrimoni de la Humanitat pel seu paper en el comerç d'esclaus.
El llac Retba, prop de Dakar, és conegut com el llac Rosa pel color de la seva aigua.

Juga: Regions del Senegal →

Regions del Camerun4 curiositats

El Camerun té dues llengües oficials, el francès i l'anglès; el nord-oest i el sud-oest són anglòfons.
El mont Camerun, d'uns 4.040 m d'alçada, prop de Buea, és la muntanya més alta de l'Àfrica Occidental i Central.
La capital és Yaoundé, però la ciutat més gran és Douala, el seu gran port.
L'anomenen «l'Àfrica en miniatura» per la varietat de paisatges i climes.

Juga: Regions del Camerun →

Províncies de Moçambic4 curiositats

El país porta el nom de l'illa de Moçambic, la seva primera capital colonial.
El portuguès és la llengua oficial de Moçambic.
El riu Zambezi travessa el país i desemboca a l'oceà Índic.
La bandera de Moçambic és l'única del món amb un fusell d'assalt.

Juga: Províncies de Moçambic →

Curiositats d'Amèrica

Províncies del Canadà5 curiositats

El Canadà té 10 províncies i 3 territoris.
Nunavut, el territori més gran, és més gran que Mèxic.
Quebec és la província més gran i l'única que té com a única llengua oficial el francès.
La badia de Fundy, entre Nou Brunswick i Nova Escòcia, té les marees més altes del món.
Ottawa, la capital, és a Ontàrio, a la frontera amb Quebec.

Juga: Províncies del Canadà →

Estats dels Estats Units5 curiositats

Alaska és més de dues vegades més gran que Texas.
Hawaii és l'únic estat format íntegrament per illes.
Rhode Island, el més petit dels estats, cabria a Alaska més de 400 vegades.
Utah, Colorado, Nou Mèxic i Arizona es troben en un sol punt: Four Corners.
Little Diomede, a Alaska, és a menys de 4 km de la Big Diomede russa.

Juga: Estats dels Estats Units →

Estats de Mèxic5 curiositats

Mèxic té 32 entitats federals: 31 estats i la Ciutat de Mèxic.
Chihuahua és l'estat més gran de Mèxic, i Colima el que té menys habitants.
La Ciutat de Mèxic es va construir sobre un llac i encara s'enfonsa uns quants centímetres a l'any.
Mèxic reconeix oficialment 68 llengües indígenes.
La Ciutat de Mèxic és a uns 2.240 m sobre el nivell del mar.

Juga: Estats de Mèxic →

Províncies de Cuba4 curiositats

Cuba té 15 províncies i un municipi especial: l'Illa de la Joventut.
El 2011 l'antiga província de l'Havana es va dividir en Artemisa i Mayabeque.
El pic Turquino, a la Sierra Maestra, és el punt més alt de Cuba: uns 1.970 m.
Cuba és llarga i estreta: uns 1.250 km d'un extrem a l'altre.

Juga: Províncies de Cuba →

Províncies de la República Dominicana5 curiositats

La República Dominicana té 31 províncies més el Districte Nacional, on hi ha Santo Domingo.
Comparteix l'illa de La Hispaniola amb Haití.
El pic Duarte, d'uns 3.100 m, és la muntanya més alta del Carib.
El llac Enriquillo és a uns 40 m per sota del nivell del mar: el punt més baix del Carib.
Santo Domingo, fundada el 1496, és la ciutat europea més antiga d'Amèrica.

Juga: Províncies de la República Dominicana →

Departaments de Guatemala5 curiositats

Guatemala té 22 departaments.
El Petén, el més gran, ocupa cap a un terç del país.
Tikal, al Petén, va ser una de les grans ciutats maies.
El volcà Tajumulco (4.220 m) és el punt més alt d'Amèrica Central.
A Guatemala es parlen més de 20 llengües maies.

Juga: Departaments de Guatemala →

Departaments d'Hondures5 curiositats

Hondures té 18 departaments.
Les ruïnes maies de Copán són a tocar de la frontera amb Guatemala.
Les illes de la Badia formen un departament al mar Carib.
Tegucigalpa és la capital des del 1880; abans ho era Comayagua.
La Mosquitia, a l'est, és una de les selves tropicals més grans d'Amèrica Central.

Juga: Departaments d'Hondures →

Departaments del Salvador4 curiositats

El Salvador, amb 14 departaments, és el país més petit de l'Amèrica Central continental.
És l'únic país centreamericà sense costa al Carib.
L'anomenen «el país dels volcans»: en té més de 20.
El 2021 es va convertir en el primer país a donar curs legal al bitcoin.

Juga: Departaments del Salvador →

Departaments de Nicaragua4 curiositats

Nicaragua té 15 departaments i dues regions autònomes a la costa del Carib.
És el país més gran d'Amèrica Central.
El llac de Nicaragua és el llac més gran d'Amèrica Central, i hi viuen taurons toro.
L'illa d'Ometepe, al llac de Nicaragua, està formada per dos volcans.

Juga: Departaments de Nicaragua →

Províncies de Costa Rica4 curiositats

Costa Rica té 7 províncies.
Costa Rica va abolir l'exèrcit el 1948.
Amb el 0,03 % de la superfície de la Terra, acull cap al 5 % de les seves espècies.
L'illa del Coco, al Pacífic, pertany a la província de Puntarenas.

Juga: Províncies de Costa Rica →

Departaments de Colòmbia5 curiositats

Colòmbia té 32 departaments més Bogotà, Districte Capital.
És l'únic país de Sud-amèrica amb costes al Pacífic i al Carib.
San Andrés i Providencia, al Carib, són més a prop de Nicaragua que de Colòmbia.
Amazones és el departament més gran de Colòmbia.
Colòmbia té més espècies d'ocells que cap altre país.

Juga: Departaments de Colòmbia →

Estats de Veneçuela4 curiositats

Veneçuela té 23 estats, el Districte Capital i les Dependències Federals, un grup d'illes del Carib.
El Salt de l'Àngel, a Bolívar, és la cascada més alta del món: 979 m.
Sobre el riu Catatumbo, a Zulia, cauen més llamps que enlloc més de la Terra.
Veneçuela vol dir «Venècia petita», per les cases sobre pilons del llac de Maracaibo.

Juga: Estats de Veneçuela →

Províncies de l'Equador4 curiositats

L'Equador té 24 províncies, i les illes Galápagos en són una.
El cim del Chimborazo és el punt de la Terra més allunyat del seu centre.
L'Equador porta el nom de l'equador, que travessa el país prop de Quito.
Quito, a uns 2.850 m, és una de les capitals més altes del món.

Juga: Províncies de l'Equador →

Departaments del Perú5 curiositats

El Perú té 24 departaments més la Província Constitucional del Callao.
El llac Titicaca, entre Puno i Bolívia, és el llac navegable més alt del món.
Loreto, a l'Amazònia, ocupa més d'una quarta part del Perú.
El canó del Colca, a Arequipa, és més de dues vegades més profund que el Gran Canyó.
Machu Picchu, a Cusco, va ser construït pels inques al segle XV.

Juga: Departaments del Perú →

Estats del Brasil5 curiositats

El Brasil té 26 estats i el Districte Federal, on hi ha Brasília.
Brasília es va construir de zero i és la capital des del 1960.
L'estat d'Amazones és més gran que el Perú.
El Pantanal, a Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, és la zona humida tropical més gran del món.
El Brasil és l'únic país d'Amèrica que té el portuguès com a llengua oficial.

Juga: Estats del Brasil →

Departaments de Bolívia5 curiositats

Bolívia té 9 departaments.
Sucre és la capital constitucional, però el govern és a La Paz.
La Paz, a uns 3.600 m, és la seu de govern més alta del món.
El Salar d'Uyuni, a Potosí, és el salar més gran del món.
Bolívia té 37 llengües oficials: el castellà i 36 d'indígenes.

Juga: Departaments de Bolívia →

Departaments del Paraguai5 curiositats

El Paraguai té 17 departaments més la capital, Asunción.
El guaraní és llengua oficial al costat del castellà i la parla la majoria de la gent.
El riu Paraguai parteix el país en dos: la Regió Oriental i el Chaco.
La presa d'Itaipú, compartida amb el Brasil, és una de les centrals hidroelèctriques més grans del món.
La bandera del Paraguai té un emblema diferent a cada cara.

Juga: Departaments del Paraguai →

Regions de Xile4 curiositats

Xile fa més de 4.000 km de llarg, però de mitjana només uns 180 km d'ample.
El desert d'Atacama és el desert no polar més sec del món.
L'illa de Pasqua (Rapa Nui) és a més de 3.500 km de la costa xilena.
Xile té 16 regions; la més nova, Ñuble, es va crear el 2018.

Juga: Regions de Xile →

Províncies d'Argentina5 curiositats

L'Argentina té 23 províncies més la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
L'Aconcagua, a Mendoza, és la muntanya més alta fora d'Àsia: 6.961 m.
Les cataractes de l'Iguaçú, a Misiones, es componen d'unes 275 salts.
L'Argentina és el país hispanoparlant més gran del món.
Ushuaia, a la Terra del Foc, sovint és anomenada la ciutat més meridional del món.

Juga: Províncies d'Argentina →

Departaments de l'Uruguai4 curiositats

L'Uruguai té 19 departaments.
És el segon país més petit de Sud-amèrica, després de Surinam.
L'Uruguai va guanyar el primer Mundial de futbol, el 1930, jugat a Montevideo.
El 2013 l'Uruguai va ser el primer país a legalitzar el cultiu i la venda de cànnabis.

Juga: Departaments de l'Uruguai →

Curiositats d'Oceania

Estats d'Austràlia5 curiositats

Austràlia té 6 estats i 2 territoris principals.
Austràlia Occidental ocupa un terç del país.
Canberra es va construir com a capital perquè Sydney i Melbourne no es posaven d'acord.
La Gran Barrera de Corall, davant de Queensland, és l'estructura més gran construïda per éssers vius.
Uluru, al Territori del Nord, és una roca sagrada per als pobles aborígens.

Juga: Estats d'Austràlia →

Regions de Nova Zelanda4 curiositats

Nova Zelanda té 16 regions.
A Nova Zelanda hi ha unes cinc ovelles per persona.
Wellington és la capital més meridional del món.
Un turó de Hawke's Bay té un dels noms de lloc més llargs del món: 85 lletres.

Juga: Regions de Nova Zelanda →

Curiositats d'història: mapes d'altres èpoques

Europa després del Congrés de Viena8 curiositats

L'Acta final del Congrés de Viena es va signar el 9 de juny del 1815, nou dies abans de la batalla de Waterloo.
La Confederació Germànica tenia 39 membres, entre els quals quatre ciutats lliures: Frankfurt, Hamburg, Bremen i Lübeck.
El tsar Alexandre I de Rússia era també rei de Polònia.
Cracòvia va ser una ciutat lliure fins al 1846, quan Àustria se la va annexionar.
El rei del Regne Unit era també rei de Hannover fins al 1837.
Bèlgica es va separar dels Països Baixos amb la revolució del 1830.
Noruega havia estat danesa fins al 1814, quan va passar al rei de Suècia.
Napoleó va passar els seus últims anys a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.

Juga: Europa el 1815 →

Europa després del Congrés de Berlín8 curiositats

Alemanya feia només nou anys que era unida: l'Imperi alemany es va fundar el 1871.
Edison va patentar la seva bombeta el gener del 1880.
Itàlia es va unificar el 1861, però Roma no en va ser la capital fins al 1871.
La catedral de Colònia es va acabar el 1880, més de 600 anys després d'haver-se començat.
Romania, Sèrbia i Montenegro van obtenir la independència plena el 1878, al Congrés de Berlín.
Encara no hi havia cotxes: el primer automòbil de Benz va arribar el 1886.
Noruega tenia parlament propi però compartia rei amb Suècia.
Londres era la ciutat més poblada del món.

Juga: Europa el 1880 →

Europa a la vigília de la Primera Guerra Mundial8 curiositats

El 1914 Polònia no existia: les seves terres estaven repartides entre Rússia, Alemanya i Àustria-Hongria.
La guerra va esclatar després que l'arxiduc Francesc Ferran fos assassinat a Sarajevo el 28 de juny.
Noruega feia només nou anys que era independent: va deixar la unió amb Suècia el 1905.
El canal de Panamà es va obrir l'agost del 1914, pocs dies després de l'inici de la guerra a Europa.
Albània era nova de trinca: es va separar de l'Imperi otomà el 1912.
Per Nadal del 1914 hi va haver treves espontànies al front: soldats dels dos bàndols van sortir de les trinxeres.
Finlàndia era aleshores un gran ducat dins l'Imperi rus.
Espanya va romandre neutral durant tota la guerra.

Juga: Europa el 1914 →

Europa entre les dues guerres8 curiositats

Al març del 1938 Alemanya va annexionar-se Àustria: l'«Anschluss».
L'Acord de Munic, el setembre del 1938, va lliurar a Alemanya els Sudets de Txecoslovàquia.
Espanya era en plena guerra civil (1936–1939).
Al novembre, la «Nit dels Vidres Trencats» va desfermar la violència contra els jueus a Alemanya i Àustria.
Estònia, Letònia i Lituània eren independents; l'URSS les va ocupar el 1940.
Al desembre del 1938 es va descobrir la fissió nuclear a Berlín.
Iugoslàvia, nascuda el 1918, unia serbis, croats i eslovens.
França va ser la seu del Mundial de futbol del 1938, i el va guanyar Itàlia.

Juga: Europa el 1938 →

Europa al final de la Segona Guerra Mundial8 curiositats

El 1945 Alemanya va ser dividida en quatre zones: americana, britànica, francesa i soviètica.
La guerra a Europa va acabar el 8 de maig del 1945.
Àustria també va ser ocupada pels Aliats, fins al 1955.
Al febrer del 1945, a Ialta, Roosevelt, Churchill i Stalin van parlar del futur d'Europa.
Polònia es va desplaçar cap a l'oest: va perdre terres a l'est i va guanyar territori alemany.
Al juny del 1945 es va signar a San Francisco la Carta de les Nacions Unides.
Königsberg va passar a l'URSS i va ser rebatejada Kaliningrad el 1946.
Amb el moviment de les fronteres, milions de persones van haver de deixar casa seva: un dels èxodes més grans de la història.

Juga: Europa el 1945 →

Europa al final de la Guerra Freda8 curiositats

El Mur de Berlín va caure el 9 de novembre del 1989; les dues Alemanyes es van reunificar el 1990.
La World Wide Web es va proposar el 1989 al CERN, a Ginebra.
Allà on avui hi ha 15 països n'hi havia només un: la Unió Soviètica.
A la «Via Bàltica», uns dos milions de persones es van donar la mà a Estònia, Letònia i Lituània.
Txecoslovàquia es va dividir pacíficament el 1993 en Txèquia i Eslovàquia.
Al juny del 1989 Polònia va celebrar les primeres eleccions parcialment lliures del bloc de l'Est.
Iugoslàvia es va desfer als anys noranta en sis països, set comptant Kosovo.
La Revolució de Vellut va acabar amb el règim comunista de Txecoslovàquia en unes setmanes.

Juga: Europa el 1989 →

El repartiment colonial d'Àfrica8 curiositats

El 1914 només Etiòpia i Libèria eren independents a tot Àfrica.
A la Conferència de Berlín (1884–1885) les potències europees van fixar les regles per repartir-se Àfrica.
Etiòpia va derrotar Itàlia a Adwa el 1896 i va conservar la independència.
La Primera Guerra Mundial també es va lliurar a Àfrica, en colònies alemanyes com el Camerun i Tanganyika.
Libèria va ser fundada al segle XIX per esclaus alliberats dels Estats Units.
Sud-àfrica s'havia format el 1910 com a domini britànic.
El Congo va ser propietat personal del rei Leopold II de Bèlgica fins al 1908.
Egipte es va convertir en protectorat britànic el desembre del 1914.

Juga: Àfrica el 1914 →

1960, l'any d'Àfrica8 curiositats

El 1960, l'«Any d'Àfrica», 17 països es van independitzar.
El 1960 el Congo va aconseguir la independència de Bèlgica, amb Patrice Lumumba com a primer ministre.
Angola i Moçambic van continuar sent portuguesos fins al 1975.
L'etíop Abebe Bikila va guanyar la marató de Roma del 1960 descalç: el primer or olímpic d'un africà negre.
Namíbia no es va independitzar fins al 1990.
Nigèria, el país més poblat d'Àfrica, es va independitzar l'1 d'octubre del 1960.
Ghana, independent des del 1957, va obrir el camí sota Kwame Nkrumah.
El 1960 van començar les obres de la gran presa d'Assuan, a Egipte.

Juga: Àfrica el 1960 →

Àsia a la vigília de la Primera Guerra Mundial8 curiositats

El 1914 la Xina ja no era un imperi: era una república des del 1912.
Puyi, l'últim emperador de la Xina, havia abdicat el 1912 amb només sis anys.
Corea formava part de l'Imperi japonès des del 1910.
Ja es podia viatjar en tren de Moscou a Vladivostok, al Pacífic.
L'Índia britànica incloïa els actuals Pakistan, Bangladesh i Myanmar.
El Japó es va unir a la guerra del costat dels Aliats i es va apoderar de les possessions alemanyes a la Xina i al Pacífic.
La Meca encara era sota l'Imperi otomà; se'n va separar el 1916.
L'indi Rabindranath Tagore va guanyar el Premi Nobel de Literatura del 1913, el primer asiàtic a aconseguir-ho.

Juga: Àsia el 1914 →

Amèrica Llatina abans de la independència8 curiositats

El 1810 Espanya governava gairebé tot el continent, de Califòrnia al cap d'Hornos.
El 25 de maig del 1810, la Revolució de Maig va crear a Buenos Aires la primera junta de govern.
Bolívia, aleshores l'Alt Perú, pertanyia al Virregnat del Riu de la Plata, amb capital a Buenos Aires.
El 20 de juliol del 1810 es va formar la Junta de Santa Fe de Bogotà: avui és el dia nacional de Colòmbia.
Chiapas formava part de la Capitania General de Guatemala; es va unir a Mèxic el 1824.
El 16 de setembre del 1810, Miguel Hidalgo va llançar a Mèxic el «Grito de Dolores».
La Guaiana Francesa estava ocupada per Portugal des del 1809, en guerra amb Napoleó.
Xile va formar la Primera Junta Nacional de Govern el 18 de setembre del 1810: avui és el seu dia nacional.

Juga: Amèrica Llatina el 1810 →

Les noves repúbliques8 curiositats

Simón Bolívar va ser el primer president de la Gran Colòmbia.
La batalla d'Ayacucho (9 de desembre del 1824) va posar fi al domini espanyol a Sud-amèrica.
Bolívia porta el nom de Simón Bolívar.
El 1825 Portugal va reconèixer la independència del Brasil, un imperi sota Pere I des del 1822.
L'Uruguai era la província Cisplatina del Brasil; el 1825 els Trenta-tres Orientals van iniciar la lluita que el va independitzar el 1828.
El 1825 el Regne Unit va reconèixer Mèxic, la Gran Colòmbia i les Províncies Unides del Riu de la Plata.
Haití va ocupar la part espanyola de l'illa del 1822 al 1844: la República Dominicana celebra la seva independència d'Haití.
Cuba i Puerto Rico van ser les últimes colònies d'Espanya a Amèrica: van continuar sent espanyoles fins al 1898.

Juga: Amèrica Llatina el 1825 →

Àsia després de la caiguda de l'Imperi otomà8 curiositats

França i el Regne Unit es van repartir les províncies àrabs de l'Imperi otomà com a mandats de la Societat de Nacions.
Turquia va ser proclamada república l'octubre del 1923, amb Mustafa Kemal com a president i Ankara com a capital.
El Hijaz, amb la Meca i Medina, era un regne independent; Ibn Saud el va conquerir el 1925.
Al març del 1924 Turquia va abolir el califat.
Tuvà va ser un país independent del 1921 al 1944, quan es va unir a la Unió Soviètica.
La Unió Soviètica es va fundar el desembre del 1922; Lenin va morir el gener del 1924.
Birmània va formar part de l'Índia britànica fins al 1937.
Urga va passar a dir-se Ulaanbaatar el 1924, quan va néixer la República Popular de Mongòlia.

Juga: Àsia el 1924 →

Àsia al final de la Segona Guerra Mundial8 curiositats

Corea va ser dividida pel paral·lel 38 en una zona soviètica i una d'americana.
El Japó va signar la rendició el 2 de setembre del 1945, a bord del cuirassat Missouri, a la badia de Tòquio.
L'Índia britànica encara incloïa els actuals Pakistan i Bangladesh.
Indonèsia va proclamar la independència el 17 d'agost del 1945; els Països Baixos no la van reconèixer fins al 1949.
Taiwan va tornar a la Xina l'octubre del 1945, després de mig segle de domini japonès.
Ho Chi Minh va proclamar la independència del Vietnam a Hanoi el 2 de setembre del 1945.
Palestina i Transjordània encara eren mandats britànics.
Síria, el Líban, l'Iraq, l'Iran, l'Aràbia Saudita i les Filipines van ser membres fundadors de l'ONU el 1945.

Juga: Àsia el 1945 →